La bona alumna

Residència d'escriptura dramàtica amb la Fundació SGAE

Autor: Héctor Seoane 
Cronograma: juny - novembre
Lectura oberta a públic: novembre
Assesor principal: Alfonso Plou
Assessora col·laboradora: Carme Planells
Direcció: Pere Fullana
Intèrprets: 

1 de juliol

LA BONA ALUMNA (Títol descartat)

PERSONATGES
CLIMENT
Representa la febre urbanística.
Climent hereta l'antiga fàbrica tèxtil de la seva família, un edifici en ruïnes, tancat fa gairebé quaranta anys.

BEATRIZ
Representa la defensa del patrimoni i la memòria històrica.
Al voltant dels quaranta anys. Filla de Bàrbara, una antiga treballadora de la fàbrica tèxtil, i amiga de la infància d'Amelia, expropietària de la fàbrica.

AMELIA
És la memòria cultural en si mateixa. 
Al voltant dels seixanta anys. Mare de Climent.
Ex propietària de la fàbrica i qui va tancar l'activitat d'aquesta.

En aquest temps de documentació, després de navegar i buscar molt al voltant dels punts de partida establerts, he sofert un canvi bastant violent de l'enfocament. Deixaríem de costat l'analfabetisme, la migració, la solitud i el suïcidi. Crec convenient reduir i fer zoom en, principalment, només una part de les temàtiques inicials; el territori, la indústria tèxtil, la memòria.
Donant lloc a un diàleg entre "la febre urbanística", d'una banda, i la "conservació del patrimoni/memòria", per l'altre. Héctor Seoane


______________________________________________________________
10 de juny

TÍTOL: La bona alumna

PERSONATGES
Bàrbara
Cristina

SINOPSI INICIAL

Bàrbara ha estat "fabricant" de teixits d'ençà que era una nina. Ara a punt de fer els setanta-cinc anys. Té un desig; aprendre a escriure i llegir.
Per això demanarà ajuda a Cristina, una jove de vint anys que es converteix en la seva nova "neta adoptiva", dins el programa d'apadrinament de persones majors.
Passa una cosa, però. L'objectiu final de Bàrbara amb el seu desig, és poder escriure les seves últimes voluntats abans de suïcidar-se.

Aquest projecte vols abordar problemàtiques socials rellevants, com la solitud, l'exclusió social i l'analfabetisme, a través d'un diàleg entre dues generacions i un repàs a la història de la indústria tèxtil a Mallorca.

"jo li deia a la dona del banc que em llegís el que havia de signar, que m'havia deixat les ulleres i no veia la lletra. Però era mentida, clar"

"Mi hija vive en Alemania y mi hijo en Estados Unidos. Cuando me llaman, me dicen que me pongo triste. Entonces cada vez me llaman menos".

Aqusta i altres testimonis similars. m'han fet pensar i voler esciure un text al voltant d'aquestes problemàtiuqes, que sobretot afecten a persones majors de 65 anys; d'una banda la solitud, d'altra banda l'exclusió i autoexplusió social, i la vergonya que provoca l'analfabetisme. Héctor Seoane