Una filera de gent com un sol home contempla l?horitzó des de l?altre extrem de l?Oceà. Els seus cossos es barregen amb la nit. Han escoltat EL CANT DE LA SIRENA i somnien amb L?Edèn. Somnien i esperen el moment de creuar el mar. Amb sort, burlaran l?exèrcit de taurons i la duana de cargoles i, amb desesper, a cop de rem, arribaran a port. Malauradament, aviat descobriran que aquella ?terra d?acollida? anomenada Edèn no és el país somniat on tothom es pot fer ric... L?espai escènic del muntatge pren com a metàfora L?Edèn-concert del carrer Nou de Barcelona (local de music-hall també conegut més tard com a Edèn-cinema) i que esdevé el símbol d?un paisatge de llum i fantasia, un paisatge d?antany dins una Barcelona canalla i oberta: un espai de llibertat on la platea era una prolongació de l?escenari. La intenció del muntatge és fer ballar en perfecta harmonia el fons i la forma d?aquells temps amb els nostres. Així doncs, EL CANT DE LA SIRENA serà una tragicomèdia contemporània que coqueteja amb el music-hall i el cabaret. Igual com en els històrics espectacles de ?varietés? i ?revista? dels mítics locals del Paral?lel barceloní, EL CANT DE LA SIRENA juga dramatúrgicament amb els espectadors. La quarta paret desapareix i el públic esdevindrà una troupe d?emigrants que arriben a L?Edèn amb intenció de trobar feina. Res, però, no serà com ells havien previst...

Manuel Veiga