Testosterona és un exorcisme emancipador i teatral que, a través de la música rock en directe, la performance, el transformisme, la comèdia, el naturalisme o el vídeo, així com també del silenci, la poca llum o la simple blasfèmia, es qüestiona la divisió normativa de la societat en dos sexes, els rols en els quals cadascú actua, i planteja la possibilitat d’un gènere de codi obert, modificable i flexible.