En el bicentenari del naixement de Nikolai V. Gògol, Fermí Reixach recupera un dels textos més intensos i populars de l’autor, que és alhora un dels monòlegs més atractius per a un actor. Un text on recorre el camí de la bogeria des de l’amor imaginari no correspost fins a l’extraordinària delicadesa de la lluna.

Submergit en un món de rangs, categories, ànsies d’ascendir i enveges, el protagonista de Diari d’un boig és tot sol a una ciutat inhòspita i freda. Gògol examina la crisi de l’home modern, urbà, que no es resigna a esdevenir per sempre una peça insignificant de l’engranatge de la burocràcia. La follia, l’afany de superar una vida mesquina, la por a ser exclòs del món dels homes honestos, són tractats des d’una perspectiva irònica que mena a una crueltat sense límits i a la dissolució dels valors. Una barreja de realitat i fantasia per mostrar el procés vital que experimenta el protagonista de l’obra en un text absolutament vigent, que es capbussa en l’essència humana, amb els seus contrastos i passions, on els temes de fons són els eterns i universals: l’amor, l’ambició, l’enveja, l’odi, la bogeria.