Façana del Teatre. Foto: Arxiu Teatre del Mar
	Pati de butaques del Teatre. Foto: Arxiu Teatre del Mar

l'espai escènic

La sala polivalent del Teatre del Mar ocupa en planta una superfície de 18 metres de llarg per 10,35 d'ample, amb una altura des del terra fins a la graella tècnica de 6,50 metres.

La graderia de públic, que ocupa un espai de 8 metres d'ample, per 13 metres de llarg, i amb un pendent de 30º, permet acomodar-hi 198 espectadors (ampliable a 222), i que l'espectador pugui veure còmodament el que esdevé a l'escenari sense que altres espectadors distorsionin l’òptima percepció.

Tant les dimensions totals de l'espai, com la correcta insonorització de l'edifici, permeten que l'audició des de qualsevol punt de la sala sigui nítida i clara sense necessitat d’utilitzar microfonia, fins i tot en el cas de concerts de petit format.

La proximitat de l'escenari i les proporcions de la sala, permeten que el públic gaudeixi d'una sensació de recolliment i intimitat.

Davant la graderia, a un metre de distància, es troba l'escenari, que fa 6 metres de fons per 8,50 metres d'ample. Sota aquest, tenim un espai diàfan de 60 metres quadrats en planta i 2,20 metres d'altura on s’ubiquen els camerins.

Pati de butaques del Teatre. Foto: Arxiu del Teatre del Mar
Pati de butaques del Teatre Foto: Arxiu del Teatre del Mar

En una primera fase, el teatre es va construir al final

La descripció feta fins aquí correspon a la ubicació de la graderia i l'escenari en format “a la italiana”, que és l’estàndard i pràcticament majoritària en tots els recintes escènics a l'ús. Però, l’espai escènic del Teatre del Mar ha estat concebut com a sala polivalent; la modulació de la graderia i l'escenari per tarimes, permet configurar l’interior de la sala de diverses maneres, canviant la graderia i l’escenari: espai central, semicentral, etc., segons les necessitats dels espectacles. Per permetre un ús real de totes les possibilitats d'ubicació de l'escenari, la graella de focus s'estén des de l'escenari al llarg de tota la sala, perquè es puguin col·locar els focus en qualsevol punt del recinte.

Hi ha instal·lat un sistema telefònic de comunicació interna entre els diferents llocs de treball: camerins, taquilla, cabina i un protàtil per al cap de sala.

Tot el recinte disposa d’aire condicionat i de calefacció, i compta amb totes les mesures de seguretat que demana la normativa en vigor.

	Vestíbul del Teatre. Foto: Arxiu Teatre del Mar

El teatre també disposa d’un vestíbul, amb una capacitat per a 70-80 persones, un lloc idoni per representar espectacles de petit format, presentacions de llibres, lectures dramatitzades, etc.

La façana del Teatre actualment Foto: Arxiu del Teatre del Mar
La façana del Teatre l'hivern de 1998 Foto: Arxiu del Teatre del Mar

història de la rehabilitació del Teatre

En una primera fase, el teatre es va construir al final dels anys quaranta com a local parroquial d'Acció Catòlica, i en una segona fase, que coincideix amb l'estructura actual, l'any 1953. Quan Iguana Teatre signà un contracte d'arrendament amb la propietat, el Bisbat de Mallorca, el 1991 el teatre necessitava una reforma urgent, perquè les condicions per a l'exhibició d'espectacles teatrals estaven sota mínims. Només el voluntarisme inicial i la complicitat dels espectadors ho feren possible. El gener del 1992 es presentà el projecte de rehabilitació del Teatre de l'arquitecte J. Manuel Berga, valorat en 85 milions de pessetes. El projecte es basava en la polivalència de l'espai: una sala amb capacitat d'adaptació física de l'escenari i de l'emplaçament del públic, que reunís les condicions tècniques per a qualsevol espectacle i adequada per a 250-300 espectadors.

	La façana del Teatre el gener de 1999. Foto: Arxiu Teatre del Mar

El projecte era del tot nou a Mallorca, contemplava les necessitats tècniques de qualsevol companyia i creava una relació d'acostament i proximitat amb l'espectador.Al llarg d'aquests deu anys el projecte inicial s'ha executat en un percentatge molt elevat, i per això durant alguns períodes el teatre ha estat tancat, però encara resten aspectes pendents. Del 1992 al 1994 es feren algunes reformes mínimes que permeteren una programació gairebé estable: es modificaren l'entrada, els banys, el primer mòdul de la zona de serveis (bar), es dotà la sala de diferents infraestructures com les grades mòbils, part de l'equip de so, d'il·luminació i s'augmentà la seguretat i la potència elèctrica, gràcies a una petita ajuda de la Conselleria de Cultura.

Visita a les obres del conseller de Cultura del Consell de Mallorca, Sr. Damià Pons (1997).

El 1996 la Fundació signà un conveni amb el Consell de Mallorca per quatre anys (que es tornà a renovar l'any 2000 per quatre anys més). Aquest acord permeté envestir la fase més important i més espectacular de la reforma el 1997, amb la col·laboració del consultor escènic Dino Ibáñez. La reforma incloïa el canvi de coberta (bigues i teulada), l'augment de l'alçada del teatre, l'engraellat, els ponts, les instal·lacions fixes d'il·luminació, les tramoies i la passera. Aquestes reformes permeteren la realització d'una programació cada vegada més àmplia i augmentar les possibilitats de polivalència de la sala. El 1998 s'habilità el primer pis, on hi ha les oficines, l'escala d'accés i la primera fase de la façana de l'edifici.

	Instal·lació de l'aire condicionat (2000). Foto: Xavier Garcia Delgado

El 1999 es realitzaren millores en l'accés a l'entrada principal, s'acabà el terra de formigó del pati, la col·locació de la reixa de ferro de l'entrada, la construcció dels tres mòduls, el trespol de fusta al hall la instal·lació de banys i dutxes als camerinos, l'ampliació de les grades del públic a la sala i la renovació dels dímmers digitals i dels focus per a la llum escènica.L'any 2000 es realitzaren l'adequació de la zona de serveis (bar, taquilla i magatzem), la millora dels seients, millores en els equips tècnics i un objectiu llargament esperat: la climatització de la sala. Aquestes darreres reformes permeteren augmentar els dies de programació, augmentaren la comoditat dels espectadors, de les companyies i dels treballadors de la casa.

Canvi de coberta 1997.