 |
 |
La façana del Teatre actualment
Foto: Arxiu del Teatre del Mar |
 |
|
La façana del Teatre l'hivern
de 1998
Foto: Arxiu del Teatre del Mar |
la rehabilitació del Teatre
En una primera fase, el teatre es va construir al final
dels anys quaranta com a local parroquial d'Acció Catòlica,
i en una segona fase, que coincideix amb l'estructura actual,
l'any 1953. Quan Iguana Teatre signà un contracte
d'arrendament amb la propietat, el Bisbat de Mallorca, el
1991 el teatre necessitava una reforma urgent, perquè les
condicions per a l'exhibició d'espectacles teatrals
estaven sota mínims. Només el voluntarisme
inicial i la complicitat dels espectadors ho feren possible.
El gener del 1992 es presentà el projecte de rehabilitació del
Teatre de l'arquitecte J. Manuel Berga, valorat en 85 milions
de pessetes. El projecte
es basava en la polivalència de l'espai: una sala
amb capacitat d'adaptació física de l'escenari
i de l'emplaçament del públic, que reunís
les condicions tècniques per a qualsevol espectacle
i adequada per a 250-300 espectadors.
|
 |
La façana del
Teatre el gener de 1999.
Foto: Arxiu Teatre del Mar |
El projecte era del tot nou a Mallorca, contemplava les
necessitats tècniques de qualsevol companyia i creava
una relació d'acostament i proximitat amb l'espectador.Al
llarg d'aquests deu anys el projecte inicial s'ha executat
en un percentatge molt elevat, i per això durant alguns
períodes el teatre ha estat tancat, però encara
resten aspectes pendents. Del 1992 al 1994 es feren algunes
reformes mínimes que permeteren una programació gairebé estable:
es modificaren l'entrada, els banys, el primer mòdul
de la zona de serveis (bar), es dotà la sala de diferents
infraestructures com les grades mòbils, part de l'equip
de so, d'il·luminació i s'augmentà la
seguretat i la potència elèctrica, gràcies
a una petita ajuda de la Conselleria de Cultura.
 |
|
| Visita a les obres del conseller de
Cultura del Consell de Mallorca, Sr. Damià Pons (1997). |
El 1996 la Fundació signà un conveni amb el
Consell de Mallorca per quatre anys (que es tornà a
renovar l'any 2000 per quatre anys més). Aquest acord
permeté envestir la fase més important i més
espectacular de la reforma el 1997, amb la col·laboració del
consultor escènic Dino Ibáñez. La reforma
incloïa el canvi de coberta (bigues i teulada), l'augment
de l'alçada del teatre, l'engraellat, els ponts, les
instal·lacions fixes d'il·luminació,
les tramoies i la passera. Aquestes reformes permeteren la
realització d'una programació cada vegada més àmplia
i augmentar les possibilitats de polivalència de la
sala. El 1998 s'habilità el primer pis, on hi ha les
oficines, l'escala d'accés i la primera fase de la
façana de l'edifici.
|
 |
Instal·lació de
l'aire condicionat (2000).
Foto: Xavier Garcia Delgado |
El 1999 es realitzaren millores en l'accés a l'entrada
principal, s'acabà el terra de formigó del
pati, la col·locació de la reixa de ferro de
l'entrada, la construcció dels tres mòduls,
el trespol de fusta al hall la instal·lació de
banys i dutxes als camerinos, l'ampliació de les grades
del públic a la sala i la renovació dels dímmers
digitals i dels focus per a la llum escènica.L'any
2000 es realitzaren l'adequació de la zona de serveis
(bar, taquilla i magatzem), la millora dels seients, millores
en els equips tècnics i un objectiu llargament esperat:
la climatització de la sala. Aquestes darreres reformes
permeteren augmentar els dies de programació, augmentaren
la comoditat dels espectadors, de les companyies i dels treballadors
de la casa.
Amb tot, queden aspectes pendents del projecte inicial, les més importants sòn:
la remodelació dels camerinos i l'escenari, l'obertura
de la zona de càrrega i descàrrega, adequació per a minusvàlitds
i el revestiment de la façana amb pedra artificial, que convertiran
el teatre en un edifici singular del barri des Molinar.
|
