Residència d'escriptura dramàtica SGAE

Aquest penya-segat no admet suïcidis

Ernesto, un aspirant a escriptor que sembla no acabar de trobar el seu lloc al món, habita un penya-segat envoltat de personatges tan particulars com imprevisibles. L’acompanya una cussa pomerània, potser l’única mitjanament racional enmig d’un univers cada vegada més absurd.

Una comèdia sobre la mediocritat, l’autoengany i la necessitat de sentir-se reconegut.

Entrades 

 Correspondència intervinguda

Remitent: Rita
Destinatari: Qualsevol persona disposada a escoltar.

Informe de situació #4

He tornat a escoltar la tutoria.

Cada vegada estam pitjor.

Pel que he entès, la primera part funciona molt bé. La segona necessita més feina. Més subtrames, més profunditat, menys repeticions.

Fins aquí, bé.

Però després han començat a parlar de dur l’humor més al límit.

MÉS.

No sé quina formació tenen aquestes dones, però jo no hi veig la gràcia enlloc.

L’escenari és cada vegada més caòtic. Les situacions, més absurdes. La gent, més descontrolada. I elles, en comptes d’aturar-ho, proposen que encara anem més enfora.

I sembla que això els fa gràcia.

Moltíssima.

La Bea pren apunts amb una tranquil·litat que em preocupa. De vegades, fins i tot sembla contenta.

Jo, mentrestant, intent entendre què se suposa que he de fer amb tot això. Perquè també han dit que he perdut força a la segona part. Que he de recuperar personalitat. Que cal tancar el meu recorregut.

Tancar el meu recorregut.

No m’agrada gens com sona.

I ara, a més, hi haurà una lectura pública.

Volen que la gent vengui a escoltar tot això.

No sé si ho saben, però jo no he donat el meu consentiment.

Continuaré vigilant.

— Rita